Centralisme comunicatiu

Aquest és un email de queixa. Ho reconec. La meva família potser m'ha criat massa en aquest paradigma. O potser és que és pura realitat i constatació empírica. Els xaves sempre són protagonistes i els altres que ens bombin. Puc entendre que són molts milions de persones i que cada ciutadà té els mateixos drets, però, igual que amb la llei electoral, és necessari que hi hagi mecanismes de compensació territorial.

Tota aquesta reflexió la faig després que aquesta última setmana de juliol, protagonitzada per les apagades i les cues, un tingui la sensació que tot plegat només es desenvolupa al rovell de l'ou. L'apagada va protagonitzar centenars de comentaris, i fins a cert punt, era normal. Tot i que ja m'agradaria veure què dirien tots els periodistes i opinadors (molt pocs viuen fora del pol d'atracció de la gran ciutat) si l'apagada fos a Puigcerdà, Calella (bé, aquests casos no són bons exemples perquè hi tenen la casa d'hivern i d'estiu) Vic, Olot o Solona. Segur que tot plegat seria menys transcendental,...però bé, fugint d'aquest exemple, només cal anar al tema de les cues. Ahir tornava de la Bisbal amb quilòmetres de retencions i a les notícies de RAC1 connecten amb el Servei Català de Trànsit que respon que no hi ha problemes a la xarxa viària catalana. Perdona??? he trigat una hora i quart a fer entre 25 i 30 quilòmetres i a les notícies fetes des de la Diagonal no existeixo????? Exacte. És així. Passa el mateix si és el bàsquet Girona qui juga un partit. Per TV3 no és gaire importrant. Per a ells és més noticiable que el Barça de bàsquet s'ha enternat. I és que, per no parlar de la contínua explicació dels problemes de Rodalies, deixant de banda el dels regionals cap a Girona i, especialment greu, els que van a Lleida!!!

Suposo que tot plegat són manies de gent forastera de la gran ciutat, però tot plegat explota quan un engega TV3 a les 10 del matí, i es troba que la primera notícia del dia és que hi ha un incendi a Gran Canària!!!!

Bon estiu a comarques!!!!

el dimecres

Hi va haver una temporada de la meva vida, aquella que la majoria de nanos tenen grans (pas jo) i es dediquen a fer els primers passos en molts dels vicis que anys més tard has mantingut i potser encara practiques (fumar, agafa alguna borratxera, sacsejar-la, diria escriure poemes, però estaria feent el préssec i vosaltres em diríeu pedant,...) que em vaig aficionar a llegir una revista d'humor que es diu El Jueves i que com tots sabeu surt el dimecres. Eren èpoques de descobriment del món polític i a través de l'humor i la vinyeta doncs m'hi vaig aficionar. Anys més tard, l'abandonaria per motius polítics com el fet que sigui molt espanyolista i no tracti els temes molt a fons, per motius de temps i pel motiu, segurament el fonamental, que ja no em feia gràcia.

Quasi deu anys més tard, aquella revista ha tornat a aparèixer a la meva vida gràcies al magnífic sistema judicial que tenim en aquest estat. L'Estat Espanyol mostra una vegada més el seu tarannà i el que ens toca viure. Quina vergonya que un jutge es dediqui a segrestar una publicació perquè se'n riuen de la casa reial. A mi només em queda formular cinc preguntes que m'agradaria que responguéssiu:

- On són tots aquells que criticaven i s'omplien la boca sobre els musulmans que es manifestaven per les caricatures de Mahoma? Perquè a més, aquí, no conec ningú que s'hagi sentit molestat per la portada, no???

- Després d'Egunkaria i El Jueves, qui toca?

- Quin futur ens espera amb partits com el PSOE, no ho jutja negativament, i CiU, posa més enfàsi en criticar la portada pel "mal gust" que no en criticar la decisió del jutge????

- Quina és la costa més bonica del país???

Bé,.....i per acabar només recordar una frase que m'ha dit avui un amic meu i que m'ha fet molta gràcia:

A Figueres, figues, a Porqueres, porques i a Verges, mentideres!!!

Bona setmana

un dissabte d'utopia

Sona el despertador. En Pere Tàpies o la moto xucu pa pa pa fa de les seves. El cap es troba un pèl tèrbol com a conseqüència d'alguna ratafia que encara busca el seu espai en el meu cos apagesat/aburgesat. Ersmorzo tot llegint les inclemències gironines i altres martingales. Goito per la finestra i fa un solet d'aquells que enrogen fins i tot el més fatxa del barri. Despenjo el telèfonut i ens decidim a marxar amb la "ninyut" a fer una volta per alguna cala, estany o, perquè no , i per sentir-nos amb la massa popular, per alguna platja massificada a l'estil pot d'anxoves de l'Escala. Per suposat, després de repassar altre cop el diari, ja m'he cremat. Recorxut, un cop de tornada crema per aquí, crema per allà,....deu ser que a l'estiu val més curar que preveure. I és que les vacances serveixen per trencar tòpics. Bé, tornant al "Timetable", arriba l'hora de la vianda, i a posteriori, la de jaure. Si, si. La de jaure. Però no jaure de qualsevol manera, no. Ans faltaria. Avui toca els Alps francesos o els Pirineus catalano-occitano-bascos. Els ciclistes ens deleiten amb una nova jornada de dopatge extraodinari i solemne que posa fi al Galibier o al Tourmalet. Després de veure rodes, escatimo detalls, així avanço, i toca fer passeig, a voltes reivindicatiu, a voltes consumista, a voltes reflexiu. La qüestió és que toquen a capvespre i després d'un tall de xíndria per concloure un pa amb tomata i botifarres de tota mena,.....toca fruir de la fresca o de la rasca. Arriba l'hora de moure't i conèixer el terrori tot fent cultura popular!!!! òstia puta. Això és esplèndid!!!! Acabes la nit,....i només et queda confirmar que cada nit pot sortir el sol!!!!

bons caps de setmana per tothom,...i si el del 27, no sabeu què fer,...veniu a Viladamat que sereu benvinguts com la Blancaneus, en Pinotxo o l'Ali Babà. Per cert,..."ninyuut" forever!

Els trens, un mal més enllà de les competències

La setmana passada la gran majoria de mitjans i opinadors aplaudien la mesura del govern espanyol de traspassar les competències de rodalies de Renfe al govern català. Tanmateix, aquest canvi pot arribar a significar un “sortir del foc per caure a les brases”. I és que, més enllà de qui ostenta la gestió del servei, el que ens hauria de preocupar són les inversions que realment faci el govern central per acompanyar aquesta mesura i per suposat, allò que sembla oblidat en moltes ments, que el servei ferroviari continuï sent públic tot aturant l’escalada d’externalitzacions i subcontractacions a Renfe i a Adif. Si pensem que amb el fet d’aconseguir una competència, demà els trens funcionaran anem ben equivocats.






Ara, el que toca exigir als nostres polítics és que abandonin la idea, expressada pel Conseller del tripartit català Joaquim Nadal més d’una vegada, de privatitzar totalment el servei de rodalies. Els trens són un eix comunicatiu bàsic i que, com és evident, cal potenciar. Per fer-ho, hem de tenir clar que les prioritats no són els trens d’alta velocitat sinó la inversió en aquells serveis més necessaris i propers per al conjunt de ciutadania, com per exemple el de Rodalies o la xarxa de regionals. I això, s’allunya molt de les polítiques actuals de subcontractacions i faltes d’inversions, de la manca de coordinació entre Adif i Renfe, i en general, de l’abandó del servei públic ferroviari a la mà invisible empresarial. Si continuem així, no hi ha marge de millora per molt que el tren es gestioni a partir de l’any que ve des de Barcelona.





Per cert, i com a aspecte curiós, quasi paranormal, que pateixo cada cop que escric al word del meu ordinador. Quan començo a redactar, i amb la típica conya de microsoft de no poder predeterminar el català com a llengua, em corregeix en espanyol, fins que al cap d'una estona, ell solet es posa a corregir en francès. És que sap que estem prop de la Catalunya nord??? És per què el francès i català s'assemblen més que amb el castellà??? Per què si canvia ell solet a francès, no ho pot fer a català????......microsoft i l'enigmàtic camí de les paranoies col·lectives!!!!

por

Bum, bam, catacrack, patapum, scraix,....fresses, perills, mocadors, cotxes en flames, relacions estrafolàries,...Al-Qaida,... Eivissa, JFK,...avui t'asseies a la poltrona per informar-te a través dels informatius audiovisuals i et trobaves amb cinc minuts d'explicació del terror en el qual sembla que viu el Regne Unit. La setmana passada era el Líban, fa dues o tres la cimera a Alemanya,.....vaja, que la seguretat s'ha convertit en l'element més important pels polítics i dirigents que, a través dels seus canals d'expressió i comunicació, estan aconseguint transmetre aquesta sensació de forma meravellosa al conjunt de la població. Però, realment què en sabem d'aquest terror?? d'Al Qaida,??? qui eren les persones que anaven en un cotxe en flames??? com és que només portaven flames i no centenars d'explosius??? Bin Laden? Al-Zarqaui?

Massa preguntes per un tema que la policia i els polítics semblen tenir tan clar, si més no en quines polítiques han d'aplicar,....any rera any augmenta el pressupost en defensa, les policies cobren cada vegada més, la venda d'armes augmenten, els conflictes internacionals i estatals, lluny de buscar vies de diàleg per resoldre, incrementen la seva violència,....I és que els països "bons" no som cap exemple de res. Els governs dels principals estats del món també són terroristes en molts indrets lluny de casa seva i si no, pregunteu-ho a Afganistan on, com bé sabeu el terrorisme de l'OTAN ha matat més civils que totes les accions d'Al Qaida des de 2001 a estats fora de l'Afganistan,....però, ja se sap que les desigualtats són a tot arreu i la informació en aquest estat només va en una direcció,...

demà inicio la meva feina com a becari estiuenc d'El PUNT. Desitjeu-me sort,...