dilluns, 24 de setembre del 2007

una petita victòria i el ganivet de la "nocilla"


Quina setmana més trepidant. Des que el monarca espanyol va ser convidat pels empresaris i
l’equip de govern de la UdG a trepitjar la ciutat de Girona, la sensació que s’ha anat estenent és que, a mesura que passaven les concentracions, “l’excursió” amb autocar a Madrid i, finalment, la cremada popular de fotografies de dissabte, tots plegats havíem assolit una petita victòria. Un triomf que s’expressava, per exemple, en les cares i les consignes de les concentrades a Madrid quan en Met es retrobava amb nosaltres després de declarar en català a l’Audiència Nacional, quan superàvem “per golejada”, amb la seguretat de saber-nos legítims vencedors, les constants provocacions de les forces policials el dissabte 15 a Girona o el divendres 21 a Madrid, o finalment, quan es cremaven conjuntament fotografies dels reis, dissabte al vespre. De fet, no hi ha dubte que el que va començar com a una acció reivindicativa contra el rei espanyol ha servit per demostrar, de forma evident, l’estupidesa i la fragilitat de la majoria dels fonaments i arguments que s’utilitzen per defensar una institució com la monarquia o un Estat com l’espanyol. Per cert, la petita victòria ha estat revestida, com no podia ser d’altra manera, amb episodis tan esperpèntics, però suposo que lògics des del seu punt de vista, com ara requisar els ganivets sense serra per untar ”nocilla” o melmelada que ens vam endur a Madrid o les multes per concentrar-nos allà on la policia ens havia situat per qüestions de seguretat. Lògica pura.

dilluns, 17 de setembre del 2007

assetjament


Després d'aquest cap de setmana de linxament mediàtic i "matança del porc" comunicativa per part de la gran majoria de mitjans espanyols, crec que és necessari ser concret, curt, entenedor, clar, concís, torrecollons, explícit, reivindicatiu, evident, reiteratiu, explicatiu, dur, i totes aquells adjectius que resumeixin el lema aparegut, encara que amagat per la majoria dels mitjans, durant l'època de la Guerra dels Segadors (1640) i que encara avui presenta una legitimat indiscutible.


SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM, QUE VINGUI A BARCELONA......


O LA VERSIÓ DE 2007


SI EL REI VOL CORONA, CORONA LI DAREM, QUE VINGUI A GIRONA QUE LA IMATGE CREMAREM


Em sap greu haver de fer aquest tipus de blocs incendiaris (mai millor dit), però el que ha passat aquests dies demostra per enèssima vegada en quin tipus d'Estat vivim i que potser ens tocaria a tots plegats fer un plantejament i exigir amb la paraula els nostres anhels!

divendres, 14 de setembre del 2007

El Marroc, el país de les desoportunitats


Sí senyor! Les vacances s'esfumen tan ràpid com els retrats del rei a Girona i ja sóc de volta a terres gironines. De retornada amb tren des de Càdis cap a terres catalanes anava reflexionant amb Marroc. Què era aquell estat situat a tan sols vuit quilòmetres de la península i espoliada durant tant de temps per l'Estat Francès i l'Estat Espanyol (recordem Sebta i Melilla)??? Com funcionava? i, especialment quin collons de futur li esperava??? Tot plegat complicat.


I és que només vuit dies al nord del país i unes quantes converses amb ciutadans amb orígen marroquí o amazigh, alguns residents a Barcelona, altres a Tànger, Asilah o Fes et fan entrar una basarda dins al cos que t'omple la ment de pessimisme. Joves, com tants arreu del tercer món, enganxats a la cola, milers de treballadors aturats, consciència ecològica nul·la que sumada a la nostra imposició de la cultura del plàstic provoca una alteració gegantina del paisatge, l'especulació salvatge de les costes mediterrània i atlàntica o la Monarquia dictatorial desconeguda i silenciada per les potències del món no deparen bons auguris.


Ara bé, davant aquest esdevenir, cal destacar, en sentit contrari i de forma molt positiva, el caràcter de la població que recorda a les històries d'infància dels nostres pares i basades en la solidaritat entre veïns i veïnes per tal de fer front a totes les problemàtiques que es troben en el seu dia a dia. A mi, amb el record dels seus somriures, només em queda desitjar a la societat marroquina, que aporifiti aquests lligams i aquestes xarxes socials per tal d'aconseguir transformar el futur que se'ls ha marcat des de les grans instàncies de poder i, sobretot, que treballin per la igualtat (també de gènere), la democràica i el dret a decidir i a fer tot el que desitgin. De fet, que es descolonitzin de nosaltres i de tots aquells que volen aprofitar-se de la seva situació geogràfica!!!!!


Apa,....s'acaben les vacances, tornen les classes, torna l'activitat del bloc!!!


Una abraçada per totes i tots els companys de viatge